INTRODUCCIÓ

 

“Anar en marc” ha estat des de vell antuvi una frase que definia el quefer principal dels habitants de Sant Pol.

 

La pesca i els oficis que s´hi relacionen eren la primera ocupació fins ben entrat el segle XX ja que no només hi havia pescadors sinó palers (amb pals enseuats ajudaven a treure i varar les barques), bovers (encarregats de moure amb bous les barques fora de l’aigua),  mestres d´aixa que reparaven les embarcacions, els i les que remendaven xarxes, els qui teixien les nanses, …

 

De nissagues, gairebé llegendàries de pescadors, n´hi ha força de tal manera que no seria agosarat dir que tothom originari de Sant Pol ha tingut algun avantpassat pescador.

 

Però ja fa algun temps que les barques són força més grans i treure i varar no és pas una feina fácil així és que un nombrós grup de pescadors de Sant Pol, majoritaris en aquell moment en el port de Sinera,  van traslladar les seves embarcacions al port d´Arenys per des d’allí continuar la feixuga tasca de sortir a pescar cada dia.

 

Per raons d’edat i sense possibilitat de donar continuïtat a una tasca dura i poc encisadora pel jovent hem vist com algunes de les embarcacions  restaven a la platja esperant millors moments. Algunes barques de vela llatina han estat restaurades recentment.

 

TIPUS DE PESCA

 

1. TERANYINA

 

Per a dur-la a terme es necesita una barca nodrissa en la que va la tripulació, l’ art i els aparells de recerca del peix.

 

Les dimensions de les barques van dels 20 metres als 35 metres.

 

La tripulació la formen el patró , màxim responsable de la barca i dels seus tripulants , el mecànic responsable del manteniment del motor i de la resta de màquines d’a bord , el patró del bot del llum responsable del bot i els mariners.

 

El bot del llum , d’uns 6 metres , és el que amb les seves potents llums fa que el peix s’amoli , pensant-se que és la lluna , per després encerclar-lo amb la teranyina. Pels peixos la lluna és un punt d’orientació.

 

L’art que s´utilitza en aquest tipus de pesca sembla una sola peça però quan està al aigua és com una bossa de nanses gegant. A una part hi ha el suro i a l’altre el plom .La part del suro queda a flor d’aigua i la part del plom on  hi ha unes anelles per les quals i passa un cap – sàgula- o cable que quant s’estreny es el que fa que la bossa es tanqui per sota de manera que el peix no pot fugir.

 

La pesquera s’organitza de la següent manera :

 

–          Les teranyines tenen l’ hora de sortida a les deu de la nit a l’

hivern i primavera i  a les 11 de la nit a l’estiu. Tornen a port cap a les vuit del matí.

 

–          Els bots del llum normalment surten abans per encendre els llums tot just quant es faci de nit .

 

–          Quan el patró del bot creu que té una bona mola de peix sota el bot truca per ràdio al seu patró ,que es qui decideix si es l’hora de cenyir o tancar la bossai. Un cop cenyit el peix, es comença a recollir l’art  amb una maquineta (“naquinilla” ) situada al mig  de la barca. El cercle cada vegada es més petit i el peix es va apilant més i més . Amb un salabre es va capturant i estibant el peix en caixes i tot seguit se l’hi posa gel i es tapa amb plàstic  per tal de conservar-lo ben fresc.

 

–     De vegades la teranyina fa la mateixa maniobra però independentment del bot de llum que continua encès , donat que  te aparells de recerca de peix com son : el sonar  i la sonda.

 

–          Una vegada suhastat el peix, l’armador (propietari de la barca) rep el cinquanta per cent del preu des les captures.

El sou va en consonància amb el càrrec que cadascú ocupa al vaixell de manera que de l´altre cinquanta per cent el patró en rep dos parts, el mecànic dos parts, el del bot del llum dos parts i els mariners una part cada un .

 

 

2. ARROSSEGAMENT O BARCA DE BOU

 

Aquí només hi entra en joc una barca i la tripulació la formen : un patró , un mecànic i els mariners.

 

Les dimensions de les barques van des dels nou fins als trenta-cinc metres.

 

L’art, estri de xarxa,  és allargat amb forma de bossa ,  un pesos anomenats portes i uns cables normalment d’acer , porten unes potents maquinetes (“maquinillas”) per tal de poder hisar l´art o xarxa.

 

La pesquera s’organitza de la següent manera:

 

–           l’hora de sortida és a les sis del matí i l’hora d’arribada a les sis de la tarda.

–           La feina comença quant s’ha d’arriar l’art , s’arria pel cop (final del art) i per inèrcia va lliscant tot l’ art fins que arriba a  les portes a les quals s’hi enganxa. Tot seguit s’arrien les portes i el cable ( la llargada del cable ha de ser tres vegades la de la fondària)

 

–                      Quant el patró ho creu convenient es lleva l’ art , primer el cable i darrer el cop (part on queda atrapat el peix). S’aboca el cop i s’estiba el peix en caixes i  per espècies. Es guarda a la nevera.

 

–           Porten aparells tal com radar, sonda ( per detectar els bancs de peixos i definir el tipus de fons ).

 

 

–           Pel que fa al sou, la meitat de la captura és per a l’ armador , dues parts pel patró , dues parts pel mecànic i una part per cada un del mariners.

3. TRASMALL

 

Una sola barca , la tripulació la formen el patró (normalment n’és també l’armador ) , un mecànic i mariner/s , normalment son el patró i el mecànic o en algun cas un sol tripulant que fa totes les funcions.

 

Les dimensions van dels sis als tretze metres. Tenen aparells que detecten el peix , el tipus de fons.

 

L’art es una peça  que reposa en el fons .

En tots els tipus de  peces la base es la mateixa, a dalt hi ha suro i a baix plom. El que varia més són el nombre de les cares de les xarxes i el diàmetre de la malla.

 

En poden diferenciar tres tipus:

 

• Trasmall : una peça amb  tres cares ,les exteriors d’igual diàmetre les dues són d’una malla molt més gran que l’interior.
• Solta : una sola cara
• Bolero : consta de dues parts la part de dalt es com la solta i la part de baix com un trasmall .

 

A les peces s’hi uneix un cap amb una àncora ,i a l’ancora un cap  a un gall (boia que porta una bandera de color vermell si es la de llevant o color negre si es la de garbí) . La funció de boia és poder localitzar les peces i tenir un començament per poder llevar-les (acció de treure-les de l’aigua).

Per poder llevar tenen unes maquinetes a proa .

La pesquera s´organitza de la següent manera:

 

–           L’ horari el podríem dividir en tres tipus :

• Matinada : calar la xarxa ben de matí abans que surti el sol i llevar-les el mateix dia.

 

• Prima : calar de dia i llevar-les  el mateix dia però de nit.

 

§   Tota la nit : calar-les de dies i llevar-les l’endemà .L’horari depèn del tipus de peix que es vulgui pescar.

 

–           Quan es va llevant es va posant el peix en cubells d’aigua molt freda i quant s’acaba de llevar es selecciona en caixes i es posa amb gel a les neveres.

 

–           Pel que fa al sou, si són dos els tripulants, el patró rebrà el setanta-cinc per cent i el mecànic el vint-i-cinc

 

4. PALANGRE

 

Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment es també l’armador), un mecànic i mariner/s encara que sovint només hi ha patró i mecànic o en algun cas un sol tripulant que fa totes les funcions.

 

Les dimensions van dels sis als vint-i-nou metres . Porten aparells que detecten el peix i el tipus de fons.

 

L´art que s’utilitza és molt diferent als altres ja que no és del tipus xarxa i consisteix ens uns hams que estant amarrats a un fil de niló ( cameta ) i aquest  a un fil mes  gruixut ( mare ) .

 

Segons el tipus de peix que vulguem pescar utilitzarem uns hams o uns altres .

 

La pesquera s´organitza:

 

–           Col.locant esquer a cada ham ( troços de pop , cucs , sardina , verat , viso) . El tipus d’esquer  varia segons la espècie que vulguem pescar .

 

–           Hi ha tres tipus diferents de pesca amb palangre:

 

• De fons : a cada extrem de la mare i va una àncora que a la vegada s’uneix a un cap m’es fort i aquest a la boia.
• A penja : com l’anterior però amb la diferència que entre hams es van intercalant pedres ,o petits pesos i petites boies.

 

• A la ronsa : intercalant petites boies i sense cap mena de pes ni ancora de manera que pugui anar on el vent la porti.

 

–           L’horari és el mateix que el dels trasmallers: matinada , prima i tota la nit.

 

–           Arribats al calador escollim la modalitat que volem realitzar i ens disposem a calar .

Quant arriba l’hora de llevar ho fem amb ajuda d’una “maquinilla” o a mà. La maquinilla es porta a popa (part del darrera de la barca).

 

–           Es va desclavant el peix dels hams i es posa  en cubells amb aigua freda i, en acabar, es posa amb caixes amb gel a la nevera.

 

–           El sous: si són dos els tripulants setanta-cinc per cent pel patró (armador ) i el vint-i-cinc per cent pel mecànic .

 

5. PETXINAIRE

 

Només entra en joc una sola barca i la tripulació la formen el patró (normalment es també l’armador ) i un mecànic llevat que un sol tripulant faci totes les funcions. Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons.

 

 

Les dimensions de l’embarcació van dels set als deu metres.

En aquest tipus de pesca, l’art son unes gàbies ( d’acer o ferro ) amb unes punxes  que arrossegant-se pel fons capturen, bàsicament, petxines i casualment peix .

 

La pesquera s’organitza:

 

–           L’hora de sortida es a les sis del matí i la d’arribada a les dues de la tarda.

 

–           En arribar al lloc on es desitja pescar s’arria una àncora  de grans dimensions , amb un llarg i gruixut cable que està enrotllat a una “maquinilla”.

 

–           Tot seguit per la proa es calen les gàbies ,dues per cada costat , que porten un cap que es fixa a la barca.

–           Llavors la que treballa és la “maquinilla” recollint el cable de manera que arrosegui la barca amb les gàbies pel fons recollint tot el que troba al seu pas . Quant s’arriba a la’àncora es para la “maquinilla” i es lleven a mà les pesades gàbies.

 

–           Es classifiquen els tipus de petxines i es posen en bosses a la nevera.

 

–           Pel que fa als sous o guanys, si són dos els tripulants  el setanta-cinc per cent pel patró (armador ) i el vint-i-cinc per cent  pel mecànic .

 

 

6. SONSERA

 

Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment es també l’armador) i un mecànic.

Dimensions de les barques des dels sis als deu metres . Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons.

 

 

La pesquera s’organitza:

 

–           L’hora de sortida està en funció del lloc on es vulgui anar a pescar.Si s’ha de navegar molt abans de arribar al calador val la pena llevar-se d’hora per aprofitar bé el dia i l’hora de arribada és a les dues de la tarda.

 

–           L’art és una barreja entra el de la teranyina i el d´ arrossegament . es tracta d´un tipus de pesca molt selectiu , bàsicament sonsos, però no es descarten altres espècies .

 

–           Un cop arribat al pesquer i detectat una mola de sonsos , bé amb la sonda o a ull o amb un mirall, Tot i ésser un art tipus sac, es cala per una banda, no pel cop, la qual i té una petita boia .

Després ve el cop i l’altra banda que no s’amolla desde la barca.

 

–           S’agafa la banda que està a l’aigua i lligada a la boia i tot seguit es lleva com un art d’arrossegament.

 

–           S’arranja el peix en cubells d’aigua freda i es posa en caixes amb gel a la nevera.

 

–           El sous: si són dos els tripulants setanta-cinc per cent pel patró (armador ) i el vint-i-cinc per cent pel mecànic .

 

 

7. CALAMARSERS

 

Una sola barca i normalment un sol tripulant que fa les funcions de patró (normalment és també l’armador ) i mecànic .

L´embarcació sol tenir de sis a nou metres .

 

L’art consisteix en un plom allargat amb punxes lligat a un fil molt prim , i envoltat o guarnit amb fils de colors , que s’anomena “putera” (el seu nom ve donat per la funció que fa , que no es res més que enganyar als calamars ja es pensen que es un peix i s’hi llencen per menjar-se’l).

 

La pesquera s’organitza:

 

–          Quan es pesca de nits (normalmnet) amb un potent focus s’amolen els calamars. També es pesca de dia però no se’n pesca tants.

 

–          S’ha de mirar de sortir abans de que es pongui el sol.

 

–          Un cop arribat al calador es dóna fondo (arriar l’àncora i amarrar-la a la manegeta quan la barca es queda parada del tot) ,

 

–          Quan es fa fosc s’encenen els focus es llença la potera a l’aigua i amb moviments subtils es fa pujar i baixar la potera , més o menys un metre per donar mobilitat a l’engany .

 

–          Quan hom nota l’envestida d’un calamar comença a llevar-la amb rapidesa però també amb delicadesa , no bruscament .

 

–    Un cop a dalt es posa el calamar a la nevera ,sense que li toqui el gel perquè ens quedaria blanc i perdria valor.

Aquí també la llum fa la funció d’amolar als calamars ,que pensen que és la lluna .

 

–      Com que, normalment, hi va un sol tripulant no ho ha de repartir amb ningú.

 

 

ÉS HORA DE VENDRE

 

 

Un cop acabada la jornada totes les captures es porten a vendre a la llotja o subhasta .

 

Es tracta d’una subhasta a la baixa, és a dir que es fixa un preu màxim ,per a cada caixa, i a partir d’aquí el preu va baixant fins que un peixater l’atura , el preu , i a partir d’aquest moment el peix passa a ésser del peixater, i així caixa per caixa i barca per barca. Aquest acta queda enregistrat en un ordinador i en acaba la venda cada peixater sap el que a comprat i cada pescador el que a vengut.

En acabar la setmana el peixater paga totes els compres a totes els barca i cada pescadors cobra el peix que ell a venut.

Es pot dir que la funciò de la Confraria o Llotja es fer de intermediari entre els pescadors i els peixaters.

 

Els peixaters minoristes

Un cop amb el peix el primer que fan es posar-lo amb gel per conservar-lo i que arribi amb les millors condicions a la botiga.

Un cop a la botiga es posa el peix per espècies i cada peixater

li posa un preu , el marge comercial és lliure, i aquí es on nosaltres el anem a comprar i d’aquí al plat.

 

Els majoristes

El procés es com l’anterior amb la diferència que compren grans partides .

Aquí hi ha dues  possibilitats :

La primera es que revenguin en un mercat central, bé a Barcelona o arreu del món, on els minoristes el compren.

La segona és que el portin directament a  una fàbrica de conserves.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Coneixement del medi proper

A Sant Pol, pescadors

PER SABER-NE MÉS:

Visites

Bibliografia

 

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi: República,Guerra Civil i Primer Franquisme -1931-1948-. Estudis Maresmencs/Història. Editorial Oikos-Tau.Vilassar de Mar,1998.

 

Quaderns

Publicacions periòdiques

Articles

Aquest material pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència.

 

 

ã CEIP SANT PAU

C/Camp Balmanya, s/n

Sant Pol de Mar

 

 

Autor : Ramon Tarridas i Sanclemente